Fa pocs dies ens indignavem amb la notícia de que si una sola persona volia que la classe es fes en castellà, seria suficiente per a que la resta d’alumnat haguès de rebre-la en aquesta llengua…; ens indignàvem, entre altres motius, perque això supossa donar un carácter de superioritat a la llengua demanada , en aquest cas el castellà, sobre la llengua emprada, en aquest cas el català.
Però per molt que ens indignem davant la notícia, el cert és que en la nostra pràctica diària és exactament així com actúem…en multitud de grups d’ amistats ,de reunions, activitats, tallers…, en quant detectem que una persona parla en castellà, s’activa un extrany mecanisme que ens fa canviar la llengua automáticament. Igualment quan ens trobem amb una persona a qui no coeneixem…i sobre tot si te fila d’ immigrant…en quin idionma ens li adrecem? Normalment,en castellà!!!
És més, posades a analitzar els costumslingüístics,hi ha un altre aspecte, molt discutit i encara més controvertit: el gènere del nostre llenguiatge. Si seguim l’ argument de la nostra indignación del principi…si a un grup hi ha una sola persona que és d’un gènere…que hem de fer? canviar i emprar el gènere de la persona que està en monoria o seguir amb el gènere de la majorria? ¿Per què en mulititud de grups d’ amistats ,de reunions, activitas, tallers…en quant detectem que una persona és del gènere masculí,,,encara que la resta sigui tota femenina, automaticament palem en masculí…obviant la majoria femenina…?
Continuant el matex raonament…estem considerant que un sexe / gènere, en aquest cas el masculí, és superior, o més important que l’ altre, en aquest cas el femení…? Són dos exemples de com , a la nostra pràctica, actúem d’ una manera il.lógica…que quan ens la diuem des de fora ens fa indignar, però que la seguim fent de manera quotidiana... perquè “ sempre s’ ha fet”, “ per educació”, “per que ja s’ enten”...o per mil i un motius més.
Si tenim clar que cap llengua és superior a una altra, hauriem de tenit igualment clar que cap sexe/ gènere és superior a un altre...i actuar en consequència.
Neus Benavent i Vallès
Associació de Dones La Frontissa.
